dimecres, 2 de febrer del 2011

Pràctica 9: Diagrama Sistèmic

Segons l'enfocament sistèmic la conducta és el resultat de les diferents relacions que té la persona. El psicòleg intervè en les relacions de les persones, no en l'individu. Les malalties són indicadors de que la persona té relacions insalubres.


Cal recordar la idea de causalitat circular: tot és causa i conseqüencia, per tant no és pot arribar a esbrinar la causa d'un problema, però tampoc cal, només cal intervenir en el sistema, en les relacions.


Dins d'aquest enfocament, en aquesta pràctica ens centrarem en la teràpia familiar estructural, ideada per Salvador Minuchin. Aquesta teràpia es un tipus d'intervenció sitèmica. Aquest model ens ofereix el diagrama sistèmic, creat pel mateix autor. Aquest senyor, juntament amb altres, a mitjans del segle passat, va considerar atendre a les persones amb enfocament sistèmic, comença a treballar les persones en grup.


Minuchin parla de que els grups tenen una estructura. El benestar de les persones no depen de l'estructura. Sinó del tipus de relacions que s'estableixen entre les persones que formen part d'aquest sistema. És important el concepte de jerarquia, i relacionat amb aquest, el de poder. Aquests dos estan vinculats al concepte de resposabilitat. Dins d'una família, per exemple, existeixen diferents graus de responsabilitat, per tant el repartiment del poder tampoc pot ser equitatiu. Tot i això, la gestió del poder no ha de ser autoritària. Minuchin diu que si en les famílies es capgira la gestió del poder o la jerarquia poden haver individus que manifestin símptomes. Per tant cal mantenir una jerarquia.


Jay Haley introdueix el component evolucionaista en les famílies. Les famílies tenen una evolució natural, si aquesta s'encalla poden apareixer individus que manifestin símptomes. Cal que els pares vagin delegant responsabilitat als fills segons la seva edat i maduresa.


La idea de frontera tb es important. Fa referència a l'àmbit de presa de desisions. Hi ha decisions individuals, compartides, dels pares, dels fills, etc. Tipus de fronteres:

______ rígides → no admeten comunicació

…........ laxes → invasions de territori permanents

--------- flexibles → comunicació fluida



PRÀCTICA:


La practica d'aquesta setmana consistia en plasmar un genograma i un diagrama sistèmic, que són eines que tenen el psicòlegs sistèmics per plasmar les relacions entre els individus d'un sistema. El genograma permet plasmar l'estructura d'una organització i el diagrama el funcionament.








REFLEXIÓ:


Pel que fa als diagrames i als genogrames els trobo unes eines molt útils per plasmar ràpiament el que el pacient explica i poder analitzar més tard aquestes relacions amb més tranquilitat, sense haver de patir per si se t'oblida alguna dada. Però a mi hem sembla que ha de ser complicat, perquè en la pràctica si alguna feltxa era molt complicada de fer ens inventavem un altre tipus de relació, però en la realitat els sistemes que es plasmen poden arribar a ser molt complicats i potser fins i tot l'esquema sens pot quedar curt.


Per altra banda, la teràpia familiar estructural suposo que va ser un gran avenç en la psicologia plantejar-se de treballar amb tota la família i no membre per membre, tot i que ara potser ho veiem com algo normal. El que més m'ha sorprès ha estat quan el professor ha dit que fins i tot es pot arribar a curar un simptoma fins i tot sense que el pacient assisteixi a la terapia, només intervenint amb altres membres del sistema i que canviin les relacions. Amb això es demostra que, potser no sempre, pero en alguns casos es veritat que el causant de la malaltia pot ser les males relacions dins del sistema, i que tot i que només hi hagi un pacient identificat, amb simptomes, molts altres poden estar patint aquestes males relacions.


Pràctica 8: Causalitat Circular

L'enfocament sistèmic provè de dos teories que no són del camp de la Psicologia, però que es poden aprofitar: la teoria general de sistemes i la cibernètica. Aquest enfocament trenca amb els anteriors en alguns conceptes bàsics, per exemple, els enfocaments anteriors es centren en l'individu mentre que l'enfocament sistèmic es centra en grups d'individus (sistemes) amb determinades relacions entre ells.


Un aspecte fonamental d'aquest enfocament es que creu que les persones no són/tenen un problema, les dificultats que apareixen no són fruit de un problema interior de la persona, sinó que són indicadors de que les relacions dins del sistema no són saludables. Un altre element que el diferencia es que no considera que es puguin arribar a coneixer les causes del comportament, perquè creu que la xarxa de inter-relacions dins del sistema es tan complexe que no es pot determinar i, a més, no creuen que sigui necessari coneixer la causa per solucionar el problema.


L'enfocament sistèmic defensa la causalitat circular:


Causalitat Linial Causalitat Circular


A → B A ↔ 1


El model de la causalitat circular dins d'un sistema explica el funcionament i manteniment del sistema. No cal saber la causa del problema per solucionar-lo, sinó com funciona i com es mante. Pels sistèmics fins i tot pot arribar a desaparèixer la causa del problema sense que aquest es solucioni, per tant no cal perdre temps buscant-la.


Alguns autors han arribat a dir que poden ser les solucions que apliquem les que acaben mantenint i agreujant el problema. Aquest problema en medicina en medicina s'anomena iatrogènia. Les intervencions del psicòleg no són mai inoqües, o són bones o dolentes, però afecten. La teràpia sistèmica atèn al pacient pensant en el grup (sistema) i intervene en les seves relacions (saludables/insalubres).


PRÀCTICA:


Elaborar 4 seqüencies de CAUSALITAT CIRCULAR per a cadascuna de les 4 modalitats de relació enumerades:


Relació simètrica constructiva:


La Joana acompanya a la Maria al metge → la Maria li compra un regal a la Joana → la Joana li fa un pastis a la Joana per agraïr-li → a la Maria el pastís la senta malament → la Joana acompanya a la Maria al metge...


Relació simètrica destructiva:


A la Marga li agrada en Joan → al Joan li agrada l'Anna → l'Anna passa de'n Joan perqué li agrada la Marga → en Joan passa de Marga → la Marga passa de l'Anna perqué li agrada en Joan...


Relació complementària constructiva:


Un empresari d'una marca esportiva fa una donació a una ONG → l'ONG dóna menjar i formació esportiva a nens pobres → un dels nens es converteix en esportista d'èlit → el nen va als mundials i guanya → li ofereixen fer un anunci per una marca esportiva → l'empresari guanya diners i torna a fer una altra donació per a la ONG...


Relació complementària destructiva:


Un home no té diners l'home va al bar a beure per oblidar les penes →tornant en cotxe el para la policia → li retiren el carnet per conduir ebri → perd la feina, perqué necessitava el cotxe per anar-hi → l'home no té diners → va al bar...


REFLEXIÓ:


A mi personalment, aquest ha sigut l'enfocament que crec que més m'ha agradat dels que hem tractat a classe. M'ha sorprès molt el fet de no tractar l'individu únicament, sinó les relacions que té amb el seu entorn i dins del sistema. El fet de que la causa no sigui important pels autors sitèmics també ha sigut sorprenent, perqué normalment les ciencies de la salut intenten trobar la causa del problema per alleujar els símptomes, però també és veritat que si es pot aconseguir carar els símptomes sense haver de buscar una causa, que potser ja ha desaparegut i que potser mai trobarem, no cal que perdem el temps.


De totes maneres suposo que aquest enfocament pot ser molt útil per fer teràpia familiar, o de parella o per problemes com l'anorèxia o les drogadiccions, però potser en alguns casos més puntuals com per exemple una depressió surt més a compte realitzar un altre tipus de terapia en que es tracti més directament el simptomes i no tant les relacions i el sistema. A mi hem sembla que un psicòleg, encara que segueixi un enfocament determinat ha de saber aprofitar algunes coses d'altres enfocaments que li serveixin i no limitar-se estrictament al seu.


Una altra cosa que m'ha impactat ha estat que en aquest enfocament no es busquin les causes del comportament, però si es té en compte la causalitat circular seria una perdua de temps buscar unes causes tan díficils de trobar i que després no ens serien útils.