Segons l'enfocament sistèmic la conducta és el resultat de les diferents relacions que té la persona. El psicòleg intervè en les relacions de les persones, no en l'individu. Les malalties són indicadors de que la persona té relacions insalubres.
Cal recordar la idea de causalitat circular: tot és causa i conseqüencia, per tant no és pot arribar a esbrinar la causa d'un problema, però tampoc cal, només cal intervenir en el sistema, en les relacions.
Dins d'aquest enfocament, en aquesta pràctica ens centrarem en la teràpia familiar estructural, ideada per Salvador Minuchin. Aquesta teràpia es un tipus d'intervenció sitèmica. Aquest model ens ofereix el diagrama sistèmic, creat pel mateix autor. Aquest senyor, juntament amb altres, a mitjans del segle passat, va considerar atendre a les persones amb enfocament sistèmic, comença a treballar les persones en grup.
Minuchin parla de que els grups tenen una estructura. El benestar de les persones no depen de l'estructura. Sinó del tipus de relacions que s'estableixen entre les persones que formen part d'aquest sistema. És important el concepte de jerarquia, i relacionat amb aquest, el de poder. Aquests dos estan vinculats al concepte de resposabilitat. Dins d'una família, per exemple, existeixen diferents graus de responsabilitat, per tant el repartiment del poder tampoc pot ser equitatiu. Tot i això, la gestió del poder no ha de ser autoritària. Minuchin diu que si en les famílies es capgira la gestió del poder o la jerarquia poden haver individus que manifestin símptomes. Per tant cal mantenir una jerarquia.
Jay Haley introdueix el component evolucionaista en les famílies. Les famílies tenen una evolució natural, si aquesta s'encalla poden apareixer individus que manifestin símptomes. Cal que els pares vagin delegant responsabilitat als fills segons la seva edat i maduresa.
La idea de frontera tb es important. Fa referència a l'àmbit de presa de desisions. Hi ha decisions individuals, compartides, dels pares, dels fills, etc. Tipus de fronteres:
______ rígides → no admeten comunicació
…........ laxes → invasions de territori permanents
--------- flexibles → comunicació fluida
PRÀCTICA:
La practica d'aquesta setmana consistia en plasmar un genograma i un diagrama sistèmic, que són eines que tenen el psicòlegs sistèmics per plasmar les relacions entre els individus d'un sistema. El genograma permet plasmar l'estructura d'una organització i el diagrama el funcionament.
REFLEXIÓ:
Pel que fa als diagrames i als genogrames els trobo unes eines molt útils per plasmar ràpiament el que el pacient explica i poder analitzar més tard aquestes relacions amb més tranquilitat, sense haver de patir per si se t'oblida alguna dada. Però a mi hem sembla que ha de ser complicat, perquè en la pràctica si alguna feltxa era molt complicada de fer ens inventavem un altre tipus de relació, però en la realitat els sistemes que es plasmen poden arribar a ser molt complicats i potser fins i tot l'esquema sens pot quedar curt.
Per altra banda, la teràpia familiar estructural suposo que va ser un gran avenç en la psicologia plantejar-se de treballar amb tota la família i no membre per membre, tot i que ara potser ho veiem com algo normal. El que més m'ha sorprès ha estat quan el professor ha dit que fins i tot es pot arribar a curar un simptoma fins i tot sense que el pacient assisteixi a la terapia, només intervenint amb altres membres del sistema i que canviin les relacions. Amb això es demostra que, potser no sempre, pero en alguns casos es veritat que el causant de la malaltia pot ser les males relacions dins del sistema, i que tot i que només hi hagi un pacient identificat, amb simptomes, molts altres poden estar patint aquestes males relacions.
