Pràctica 8: Causalitat Circular

L'enfocament sistèmic provè de dos teories que no són del camp de la Psicologia, però que es poden aprofitar: la teoria general de sistemes i la cibernètica. Aquest enfocament trenca amb els anteriors en alguns conceptes bàsics, per exemple, els enfocaments anteriors es centren en l'individu mentre que l'enfocament sistèmic es centra en grups d'individus (sistemes) amb determinades relacions entre ells.

Un aspecte fonamental d'aquest enfocament es que creu que les persones no són/tenen un problema, les dificultats que apareixen no són fruit de un problema interior de la persona, sinó que són indicadors de que les relacions dins del sistema no són saludables. Un altre element que el diferencia es que no considera que es puguin arribar a coneixer les causes del comportament, perquè creu que la xarxa de inter-relacions dins del sistema es tan complexe que no es pot determinar i, a més, no creuen que sigui necessari coneixer la causa per solucionar el problema.

L'enfocament sistèmic defensa la causalitat circular:

Causalitat Linial Causalitat Circular

A → B A ↔ 1

El model de la causalitat circular dins d'un sistema explica el funcionament i manteniment del sistema. No cal saber la causa del problema per solucionar-lo, sinó com funciona i com es mante. Pels sistèmics fins i tot pot arribar a desaparèixer la causa del problema sense que aquest es solucioni, per tant no cal perdre temps buscant-la.

Alguns autors han arribat a dir que poden ser les solucions que apliquem les que acaben mantenint i agreujant el problema. Aquest problema en medicina en medicina s'anomena iatrogènia. Les intervencions del psicòleg no són mai inoqües, o són bones o dolentes, però afecten. La teràpia sistèmica atèn al pacient pensant en el grup (sistema) i intervene en les seves relacions (saludables/insalubres).

PRÀCTICA:

Elaborar 4 seqüencies de CAUSALITAT CIRCULAR per a cadascuna de les 4 modalitats de relació enumerades:

Relació simètrica constructiva:

La Joana acompanya a la Maria al metge → la Maria li compra un regal a la Joana → la Joana li fa un pastis a la Joana per agraïr-li → a la Maria el pastís la senta malament → la Joana acompanya a la Maria al metge...

Relació simètrica destructiva:

A la Marga li agrada en Joan → al Joan li agrada l'Anna → l'Anna passa de'n Joan perqué li agrada la Marga → en Joan passa de Marga → la Marga passa de l'Anna perqué li agrada en Joan...

Relació complementària constructiva:

Un empresari d'una marca esportiva fa una donació a una ONG → l'ONG dóna menjar i formació esportiva a nens pobres → un dels nens es converteix en esportista d'èlit → el nen va als mundials i guanya → li ofereixen fer un anunci per una marca esportiva → l'empresari guanya diners i torna a fer una altra donació per a la ONG...

Relació complementària destructiva:

Un home no té diners → l'home va al bar a beure per oblidar les penes →tornant en cotxe el para la policia → li retiren el carnet per conduir ebri → perd la feina, perqué necessitava el cotxe per anar-hi → l'home no té diners → va al bar...

REFLEXIÓ:

A mi personalment, aquest ha sigut l'enfocament que crec que més m'ha agradat dels que hem tractat a classe. M'ha sorprès molt el fet de no tractar l'individu únicament, sinó les relacions que té amb el seu entorn i dins del sistema. El fet de que la causa no sigui important pels autors sitèmics també ha sigut sorprenent, perqué normalment les ciencies de la salut intenten trobar la causa del problema per alleujar els símptomes, però també és veritat que si es pot aconseguir carar els símptomes sense haver de buscar una causa, que potser ja ha desaparegut i que potser mai trobarem, no cal que perdem el temps.

De totes maneres suposo que aquest enfocament pot ser molt útil per fer teràpia familiar, o de parella o per problemes com l'anorèxia o les drogadiccions, però potser en alguns casos més puntuals com per exemple una depressió surt més a compte realitzar un altre tipus de terapia en que es tracti més directament el simptomes i no tant les relacions i el sistema. A mi hem sembla que un psicòleg, encara que segueixi un enfocament determinat ha de saber aprofitar algunes coses d'altres enfocaments que li serveixin i no limitar-se estrictament al seu.

Una altra cosa que m'ha impactat ha estat que en aquest enfocament no es busquin les causes del comportament, però si es té en compte la causalitat circular seria una perdua de temps buscar unes causes tan díficils de trobar i que després no ens serien útils.