Aquesta pràctica es centra en Carl Rogers, un psicòleg humanista. És el primer que es planteja introduir una càmera de video en la sala de teràpia. Creia que les persones tenien tendència al creixement humà, o com deia ell, a la actualització. Cada persona poseeix en el seu interior la saviesa per poder crèixer, només cal que li facilitem les condicions òptimes. Rogers, concretament, es centra en eles condicions de les relacions, que poden ser salubres si ajuden al desenvolupament de les facultats humanes, o insalubres, si són contràries a aquest desenvolupament. Qualsevol context pot ser favorable o desfavorable (families, escoles, organitzacions, colles d'amics, etc.).
Les condicions que Rogers proposava com a bàsiques per a que la persona es trobès en un context favorable eren:
Acceptació incondicional → acceptar les persones pel que són (més enllà de races, riquesa, estudis, etc.) tot i que podem no estar d'acord amb el que alguna persona fa.
Comprensió empàtica → capacitat per posar-nos a la pell de l'altre.
Autenticitat, congruència, coherència → pensar, sentir i actuar sense contradiccións.
Comentari del “DOCUMENTAL: Pensant en els altres”:
En aquesta classe vam veure un documental de 60 minuts sobre un mètode diferent per ensenyar als nens, aplicant les idees humaistes que hem vist en les dues últimes sessions. En el video podiem veure durant un any escolar la relació que s'establia amb aquest metode entre el professor i els nens i també entre els nens. Amb aquesta nova manera, el professor Toshiro Kanamori, no només proporciona als nens els coneixements imposats pel temari, sinó que va més enllà i els ensenya una filosofia de vida, una manera de prendre's les coses i d'afrontar els problemes diferent. Els anima a que expressin els seus sentiments i també a que col·laborin entre ells. A mi hem sembla que aquest metode no tothom el pot aplicar, ja que requereix un esforç per part del professor molt més gran que el tradicional i és aquí on es veu la vocació d'aquest home. També m'ha fet pensar en que cada cop s'està donant més importància als coneixements i al desenvolupament cognitiu i s'està deixant de banda el desenvolupament emocional i social. De que els serveix als nens tenir molts coneixements si no saben fer amics i relacionar-se amb els altres? I hauria de ser a l'escola, que és on els nens passen més hores normalment al llarg del dia i on poden trobar més companys de la seva edat, on haurien d'aprendre aquestes coses.
Correcte, Rubén!
ResponElimina