Wundt al s.XIX proposava l'estructuralisme que consistia a intentar descobrir quina és la estructura de la ment. Una mica més tard W. James, a finals del s. XIX i principis del XX, va parlar de funcionalisme, saber com funciona la ment.
Després d'un salt en el temps, Pavlov va descobrir el que ell va anomenar condicionament clàssic (estímul → resposta). Watson va aplicar aquest coneixement per explicar una teoria explicativa de les fòbies.
Fins aquest moment la Psicologia estava definida com “l'estudi dels estats de conciencia”, però Watson va canviar aquesta definició per que aquests estats no eres objectius, no són observables. Gràcies a ell la Psicologia va passar a ser l'estudi de la conducta observable (conductisme radical). Skinner, amb el seu condicionament operant (estímul → resposta → conseqüencia) està dins d'aquest mateix marc teòric. Les tècniques d'intervenció que s'han fet a partir d'aquest plantejament s'han anomenat “tècniques de modificació de conducta”, i han estat la base teòrica conductista. Aquestes tècniques el que pretenen és que una conducta augmenti o disminueixi.
Aquest plantejament, el conductisme, va anar evolucionant amb el pas del temps ja què estava molt limitat. Així, A. Elhis i A. T. Beck van eixamplar el marc d'estudi de la Psicologia afegint els pensaments a la conducta. Així sorgeix als anys 50-60 el cognitivisme. (estímul → organisme → resposta → conseqüencia)
El model cognitivista accepta que abans de donar una repsosta a un estímul, aquest passa per un filtre personal, es a dir, que el mateix estímul pot produir respostes diferents en diferents persones (organismes).
Les distorsions cognitives son pensaments que tenen conseqüencies negatives en l'estat d'ànim i en la conducta de les persones. Amb això s'afegeix al cap d'estudi de la Psicologia la conducta no observable.
Els cognitivistes, llavors, començen a estudiar les formes de pensaments i fan una llista de les distorsions cognitives:
PRÀCTICA:
Generalització excessiva
He anat a fer esport i m'he fet mal, per tant, crec que sempre que faci esport em faré mal.
M'han robat al carrer, sempre que passi per aquell carrer hem robarà.
Abstracció selectiva
Vaig de colònies i una de les nits tinc febre. Tot i que m'ho he passat bé només recordo la nit que vaig estar malalt.
He fet una exposició oral i m'he oblidat de dir una cosa, encara que m'ha sortit molt bé només recordo el que se m'ha oblidat.
Polarització o pensament de tot o res
Un dia no hem sona el despertador, arribo tard i hem penso que sempre arribo tard.
En un treball en grup sempre aport-ho idees. Un dia hem corregeixen una i penso que mai dic res bé.
Desqüalificació d'allò positiu
Hem toca un premi a la rifa, però no m'agrada.
Aprovo l'examen de conduir i penso que ha estat gràcies a l'examinador.
Lesctura del pensaments
Una persona té un mal dia, hem contesta malament i hem penso que té algún problema amb mi.
Miro el rellotge en un examen, el professor hem veu i suposo que es pensa que estic copiant.
Endevinar el futur
Jugo un partit contra un equip complicat i penso que perdre.
Deixo la meva parella i penso que el seu germà em picarà.
Magnificació o minimització
Penso que un professor sempre tindrà la raó per que a mi hem cau bé.
Penso que un polític d'un partit que no m'agrada sempre dirà mentides.
Raonament emocional
M'agrada molt tocar la guitarra i per això penso que ho faig molt bé.
No m'agraden les matemàtiques i penso que no s'em donen bé.
Etiquetar erròneament
Penso que tots els negres són alts.
Penso que els homes condueixen millor que les dones.
Autoinculpació
M'emporto el meu amic de festa quan ha d'estudiar, suspèn i hem penso que ha estat culpa meva.
Els meus pares es separen i crec que ha estat per culpa meva.
Personalització
He aprovat un exàmen perquè la meva àvia m'ha posat una espelma a l'esglèsia.
Guanyo les eleccions a delegat gràcies a l'amic que m'havia presentat.
Imperatiu categòric
He suspès un exàmen havent estudiat i crec que encara havia d'estudiar més.
Estic nerviós, tinc un accident i penso que no havia d'haver agafat el cotxe.
REFLEXIÓ:
Al començar la pràctica i parlar de distorsions cognitives semblava que seria alguna cosa greu, i mentre avançava la classe hem vaig anar adonant de que eren actituts que prenem més sovint del que ens pensem. Jo hem vaig identificar amb més d'una, però suposu que per que arribi al nivell de patològic ha de ser molt més exagerat.
Aquestes distorions són com actituts negatives que afecten a les nostres conductes i ens fan més propensos a patir decepcions. De totes maneres, tots podem patir alguna en algun moment de la vida, sense que sigui res preocupant. Una persona que estigui passant un mal moment pot fer abstracció selectiva, pero segurament parlant amb els seus amics s'adonarà del seu error. El problema es quan aquestes actituts es tornen constants en la nostra vida.
Finalment, mentre buscavem els exemples per les diferents distorsions ens vam adonar de que moltes eren molt semblants, i que el mateix exemple que posavem per una podria servir per una altra, per tant seria díficil decidir quina es la distorsió més acusada en una persona.
Correcte, Rubén!
ResponEliminaEn la línia del que demano.