La Psicologia Humanista es la tercera gran força en Psicologia. Sorgeix als anys 40-50, quan el psicoanàlisi i el condustisme eren les dues gran forces. Aquests dos models tenien bases diferents, els conductistes es basaven en que al néixer erem com una tabula rasa, en canvi els psicoanalistes creien que hi havia alguna cosa innata, l'allò o id. Aquest dos nmodels de persones que servien com a base no agradaven a tothom i aquests psicòlegs desconetents, que en un principi havien treballat amb animals van postular uns nous principis.
Abraham Maslow i Carl Rogers van crear la Psicologia Humanista, on el model base de la persona tenia tendencia a la autorealització o actualització, es a dir, a voler creixer en un sentit positiu. Parlen de les necessitats de les persones, el que necessiten per no morir ni enfermar. Complementariament a les necessitats, diuen que existeixen les pseudo-necessitats, que són falses necessitats que si no es compleixen no provoquen ni la mort ni malaltia.
Aquests autors diuen que hi ha ambients favorables pel creixement i ambients insalubres i que els ambients siguin d'un tipus o altre condiciona el creixement d eles persones. La llavor del que un esser humà pot arribar a ser ja hi és al néixer, però es condicionada per l'ambient. Quan les persones no es comporten amb bondat és perque les seves necessitats no estan ben cobertes.
Maslow també va dissenyar una piràmide de les necessitats humanes en que quedaven ordenades segons la seva importància. Cal que primer es satisfacin les necessitats inferiors de la piramide, les bàsiques, per poder satisfer les següents. Com més “esglaons” siguin satisfets, més motivat estarà l'individu.
Al primer esglaó hi ha les necessitats fisiològiques, que fan referència als impulsos biològics del individu com el menjar o la vivenda. Al seguent esglaó trobem la necessitat de sentir-nos segurs, viure en un entorn estable i sense amenaces. A continuació hi ha les necessitats socials, de relacionar-nos amb altres individus. En el quart nivell hi ha l'autoestima, la capacitat de calorar-se a un mateix i reconeixer els propis mèrits i aptituts. Finalment, en el últim esglaó hi ha l'autorealització personal a la que l'individu només pot arribar després de satisfer tots els nivells anteriors.
La part pràctica d'aquest tema consisteix en buscar exemples de diferents comportaments per satisfer les diferents necessitats.
Els comportaments que fem per satisfer les nostres necessitats poden ser de tres tipus:
Constructiu → són aquells en que s'aconsegueix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.
Destructiu → s'aconsegueix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica, però algú en surt perjudicat.
Fallit → no s'aconsegueix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica.
Pràctica:
Nivell 1 → Necessitats fisiològiques
Comportament constructiu: una persona té gana i va a un restaurant a menjar.
Comportament destructiu: añgú té molta sed i roba una ampolla d'aigua.
Comportament fallit: un nen s'enfada perquè vol un joc i no respira.
Nivell 2 → Seguretat
Comportament constructiu: posar una alarma per garantitzar la seguretat de la vivenda.
Comportament destructiu: no abandonar mai la moto perquè no te la robin.
Comportament fallit: per por a perdre una moto no la compres.
Nivell 3 → Social
Comportament constructiu → conseguir un amic a partir de confiança i de donar i rebre.
Comportament destructiu → un amic a qui li expliques tots els teus problemes i no l'escoltes.
Comprotament fallit → tens una mala relació amb el teu pare, i per no discutir no el vas a visitar.
Nivell 4 → Autoestima
Comportament constructiu → arreglar-te el nas amb cirugia estètica per millorar l'autoestima.
Comportament destructiu → per millorar el teu autoestima critiques als altres.
Comportament fallit → per millorar el teu autoestima vols aprimer-te deixant de menjar i et causes una anorèxia.
Nivell 5 → Autorealització
Comportament constructiu → suspens un exàmen i decideixes estudiar més per la recuperació, en lloc de donar-li les culpes al professor.
Comportament destructiu → seguir la teva pròpia ètica sense tenir en compte ni respectar la dels altres.
Comportament fallit → sespens un exàmen i penses que la culpa és del professor.
REFLEXIÓ:
Pel que fa al pensament humanista, en que cada èsser humà té el que li cal per poder crèixer en el seu interior, ja hi estic prou d'acord però trobo una mica ingenu pensar que tots tenim tendència a crèixer en un sentit positiu. Jo de moment crec que hi ha alguna cosa més que les condicions de l'entorn que poden fer que una persona no creixi en sentit positiu i que es torni insalubre pel seu entorn.
De totes maneres, Maslow amb aquesta piràmide reflexa un esquema general de les necessitats humànes que podriem aplicar més o menys tothom la mateixa, però després cada persona ordena les seves prioritats de diferents manera, es a dir, cada persona haura de construir la seva pròpia piràmide i el seu pròpi mètode per arribar a l'autorealització.
Segurament, aquesta manera que va proposar Maslow, de complir les necessitats inferiors i després les superiors seria la més adequada per poder mantenir-se a l'últim esglaó d'una manera estable. Però com el mateix Maslow va dir, no cal satisfer completament un esglaó per poder passar al següent, i per això suposo que podem veure persones que no tenen casa (necessitat bàsica, fisiològica) i que són feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada