En aquesta pràctica vam veure a classe una pel·licula sobre la vida de Freud i el psicoanàlisi. La pel·licula tracta sobre el moment en que Freud es veu interessat per l'estudi de la histèria quan els altres científics han rebutjat aquesta malaltia com a patología clínica. Al no trobar cap causa física per les lesions, els altres metges alemans van pensar que els pacients fingien els símptomes. Freud, en canvi, va demanar una beca per anar a estudiar a l'escola francesa de Charcot, que habia estat capaç de curar l'histèria amb l'hipnosi. Això va fer pensar a Freud que la lesió havia de ser a nivell psicològic i va començar a parlar de “trauma psicològic”.
En la part pràctica haviem d'escollir un dels aspectes de la pel·licula dels estudis de Freud i apropfundir-lo i jo he escollit el complexe d'Èdip i el d'Electra. El primer afecta als nens i el segon a les nenes. Concretament en aquesta pràctica em volia centrar en el segon, ja que es parla molt del complexe d'Èdip i en canvi el d'Electra sempre queda en un segon pla, fins i tot el mateix Freud no va parlar gaire de les nenes.
El complexe d'Èdip parla de una atracció per la mare que els nens solen sentir en l'etapa genital del seu desenvolupament psicosexual, aproximadament cap als tres anys. El nen no enten que el pare ha d'entrar en la parella que ell ha format amb la mare i han de passar a ser un grup de tres. El nen se sent el centre d'atenció de la mare i no vol compratir aquesta atenció amb el pare. Veu al seu progenitor com un competidor. Aquest complexe s'acaba solucionant quan el nen s'identifica amb la figura paterna i passa a compartir l'atenció de la mare sense problemes.
El concepte de complexe d'Electra va ser introduit a principis del segle XX per Jung. Es tracta de la fixació afectiva de la nena cap a la figura del pare. En aquest cas és molt més ambigu que el d'Èdip, per què les nenes tenen un vincle molt més estret amb la mare i és més difícil que la vegin com una competidora. Normalment es resol amb la nena tenint una predilecció pel pare, però en els casos patològics es possible que aquesta rebutji al seu progenitor al sentir-se defraudada per haver-la rebutjat.
Reflexió:
He volgut aprofitar aquesta pràctica per buscar una mica més d'informació sobre el complexe d'Èdip i sobretot el d'Electra, que s'en parla molt poc, i ja que havíem de tractar un tema de Freud m'ha semblat una bona oportunitat.
Una mica justa la recerca, Rubén!
ResponElimina